PSM-EN Sant Llorenš

Et convit a visitar

Aprovada Mociˇ sobre el catalÓ a l'ajuntament de Sant Llorenš

psmsantllorenc | 16 Gener, 2012 08:27

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

El Ple de l'Ajuntament de Sant Llorenç, reunit de forma extraordinària i urgent, ha aprovat una moció presentada pel PSM-EN en contra de la modificació de la Llei de Funció Pública.
Aquesta moció, que ha rebut el suport de l'equip de govern, es farà arribar al Govern de les Illes Balears.

La moció acorda que:

 L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

 L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar insta al Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública del a Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

 L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar insta al Govern de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat.

L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar es compromet a mantenir com a requisit el coneixement de la llengua catalana per accedir a l'administració municipal i a mantenir l’actual topònim en català.

Amb aquesta moció, l'Ajuntament de Sant Llorenç es posiciona a favor de que la nostra llengua sigui essent un requisit per accedir a llocs de feina a la funció pública, es compromet a mantenir el requisit per accedir a llocs de feina municipals i també es compromet a que el nom del municipi sigui essent Sant Llorenç des Cardassar i no San Lorenzo del Cardazar.

La moció ha estat aprovada per unanimitat (8 vots corresponents a l'equip de govern i al vot del PSM-EN). El PP després d'explicar per boca de na Catalina Ferrer que aquest tema ja s'havia discutit en un ple anterior, que el PP no vol fer política sobre el tema de la llengua i  que la seva feina era vigilar la gestió de l'equip de govern, ha anunciat que no votarien la moció. Na Manuela Messeguer ha afegit, a continuació, que abandonaven el Ple.

El PSM-EN vol mostrar la seva satisfacció pel fet que el Ple de l'Ajuntament s'hagi posicionat a favor d'aquesta moció i vol criticar obertament el doble llenguatge del PP quan diu que no vol fer política amb el tema de la llengua i és aquest partit qui ha polititzat i romput el consens en un tema que no havia provocat cap conflicte i havia estat tractat per unanimitat per tots els governs, des del govern del president Cañellas fins al govern del president Antich, passant pels governs de Soler i Matas.

Lamentam profundament aquesta posició ultradretana i antimallorquina del PP.

Agrupació PSM-EN Sant Llorenç des Cardassar. Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

                                                                                                                                                                                                                    

Dolors Sánchez Márquez, regidora del PSM-ENTESA NACIONALISTA a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, presenta la següent moció per a ser debatuda i aprovada al proper Ple.

MOCIÓ sobre el Català com a requisit d’accés a la funció pública

 

Després del període d’audiència prèvia establert el passat estiu, i atenent les modificacions introduïdes per les propostes rebudes, el Govern de les Illes Balears ha obert novament un període d'audiència de la ciutadania per a la presentació d'al·legacions a l’esborrany d'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el principal objectiu de suprimir com a requisit d’accés a la funció pública el coneixement de la llengua catalana.

 

L’article 14 de l’Estatut preveu com a drets dels ciutadans els d’“accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

 

Els articles 54 i 56 de la Llei estatal 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, fan èmfasi en l'obligació de l'empleat públic de conèixer les llengües oficials, i en l'obligació de l'Administració d'atendre el ciutadà en la llengua oficial en què ho sol·liciti. En concret, l’article 56 disposa que "les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials”.

 

És evident que exigir com a requisit d’accés la capacitat d’estar en disposició d'atendre els ciutadans que s'expressen en català és la única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi, i que, en cas contrari, s’ocasionarà al ciutadà una greu pertorbació al seu dret a utilitzar el català amb plena normalitat quan es relaciona amb l’Administració.

 

Així doncs, l’avantprojecte no s'ajusta a la normativa d’ordre superior, per jerarquia i per competència, i suposa una passa enrere en la garantia de la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l'Administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la llengua catalana. De fet, la proposta suposa un escarni a l’oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears, una regressió en el tractament de la llengua pròpia, i les persones que la parlen, sense precedents des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i romp el consens en matèria de política lingüística que queda reflectit en la llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat l’any 1986.

 

Sens dubte, però, el més sorprenent d'aquest Avantprojecte és que inclogui dues disposicions finals per modificar, al seu torn, dues lleis més: la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística; i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes modificacions pretenen deixar sense efecte el règim de la llengua catalana com a llengua pròpia de totes les administracions públiques de les Illes Balears, en tots els nivells (autonòmic, insular, municipal) tot atorgant-les potestat reglamentària per a regular l’ús de la llengua a l’àmbit de la seva competència.

 

 

 

Ara bé, com que el contingut de l'Avantprojecte atempta contra la potestat de les diferents administracions que ja han regulat legítimament l'ús intern de la llengua catalana i que ara tindrien una doble legislació sobre aquest tema, això ho soluciona modificant la Llei de normalització lingüística mitjançant la disposició final primera, que deixa sense contingut tot l'article 9 de la Llei i modifica l'apartat 1 de l'article 6 en el sentit que el català deixa de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (i de totes les seves administracions autonòmica, insular i local) i estableix que les llengües del Govern, del Parlament, dels consells i de les corporacions locals són la catalana i la castellana, com a llengües cooficials, en pla d'igualtat. Aquestes modificacions tanquen la porta a tota reglamentació pel que fa a l'ús de les llengües oficials que vulgui fer qualsevol administració de les Illes Balears, el que pot suposar una greu vulneració de l’autonomia local reconeguda i garantida per l’article 140 de la Constitució.

A més, la perversió d'aquest avantprojecte arriba a l'extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública; com ara l'article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l'article 33, que fa referència a l'ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social; modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

 

En definitiva, amb aquest avantprojecte es trenca el consens que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema, ja que tant la Llei 3/2007 que ara es vol modificar, com els decrets 100/1990 o 114/2008, que es deroguen, han estat aprovats per governs de diferent ideologia política, la primera pel govern de Jaume Matas i els altres pels governs de Gabriel Cañellas i Francesc Antich respectivament. La qual cosa demostrava la voluntat de no fer de la llengua catalana una qüestió política, sinó de convertir-la en l'element cohesionador de la societat de les Illes Balears, un dels objectius recollits en l'exposició de motius de la Llei de normalització lingüística, aprovada també durant el govern presidit per Gabriel Cañellas. 

Si aquesta proposta es converteix en Llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món en què no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país.

 

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar adopta els següents:

 

 

ACORDS

 

Primer.- L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

 

Segon.- L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar insta al Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

 

Tercer.- L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar insta al Govern de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat.

 

 

 

 

Quart.-  Es comunicarà l’adopció d’aquests acords al Govern de les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears i als diferents grups parlamentaris.

 

Cinquè- L'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar es compromet:

a)      a mantenir com a requisit el coneixement de la llengua catalana per accedir a l'administració municipal

b)      a mantenir l’actual topònim en català.

 

 

 

 

 

Sant Llorenç, 12 de gener de 2012

 

 

.

 

 

 

Dolors Sánchez Márquez.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sr. Batle. Ajuntament de Sant Llorenç

 

Categoria: General. Comentaris: (3). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

  1. 1. radyo dinle  |  25-07-2012 a les 12:09

    nice blog

  2. 2. mŘzik dinle  |  25-07-2012 a les 12:09

    muzik dinle

  3. 3. radyo dinle  |  25-07-2012 a les 12:10

    good blog

Publica el teu comentari.